Ahir vaig estrenar el meu blog, i avui ja torno estar pegat a la pantalla. És com quan era xiquet i estrenava alguna cosa de vestir. Ma mare em dutxava, em pentinava, m'arreglava per anar a fer alguna cosa important: anar a missa, visitar algun familiar, anar al metge,...en aquell moment el centre d'atenció eres tu.....quina emoció!!
I ara el centre d'atenció és la màquina, la que ens treu tantes hores al dia per mirar el correu, contestar-lo, veure les presentacions power point que envien, mirar fotos, youtubejar (com diu una persona que conec),...vés per on com canvien les coses!! Substituim màquines per persones.
Què trista la sort d'aquelles persones que no tenen més amics per compartir que els ulls d'una màquina observant-te!!,
i què ditxosa la d'aquell que té amics i amigues, familiars i coneguts, per recolzar el cap en moments que ens fan falta, per poder sentir el ressò de les paraules en la mirada confident i escolta d'aquell que t'estima.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada